Categorías: Política

Un estudi amb participació del CREAF constata que els rius amb castor europeu emmagatzemen un 26% més de carboni

ACN Cerdanyola del Vallès – Un estudi liderat per la Universitat de Birmingham i amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), conclou que els trams de riu amb presència de castor europeu acumulen un 26% més de carboni al llarg de l’any. La recerca, publicada aquest dimecres a Communications Earth & Environment, atribueix aquest efecte a les preses que construeix aquest mamífer, que retenen sediments i matèria orgànica i converteixen aquestes zones en embornals persistents de carboni. L’equip també destaca que aquestes estructures contribueixen a infiltrar millor l’aigua al subsòl i a recarregar els aqüífers.
L’estudi analitza durant un any un tram de 800 metres d’un riu de la conca del Rin, a Suïssa, on hi ha presència de castor des del 2010. Els investigadors van comparar la zona fluvial anterior a les preses, la modificada pel castor i la posterior a les preses, per mesurar tots els fluxos de carboni entrants i sortints del sistema.

Per fer-ho, van combinar mesures de cabal, sensors automàtics, mostrejos d’aigua i cambres de gas per quantificar emissions de diòxid de carboni i metà, a més d’analitzar sediments i biomassa per calcular l’emmagatzematge de carboni. Els resultats mostren que les zones alterades per aquest animal retenen més carboni, principalment als sediments i a la fusta morta acumulada per la inundació, que s’hi poden quedar emmagatzemats fins a tres dècades.

Segons els autors, el mecanisme és conseqüència directa de la manera com el castor construeix les seves preses, amb branques, arbustos, fang, pedres i sediments del mateix riu. Aquestes estructures frenen la velocitat de l’aigua, creen zones inundades aigües amunt i afavoreixen que s’hi dipositin fulles, restes vegetals i fusta morta rica en carboni.

El coautor de l’estudi i investigador del CREAF Josep Barba sosté que els resultats aporten noves evidències dels beneficis ecològics d’aquesta espècie. Recorda que l’expansió del castor a Espanya des de principis dels anys 2000 ha generat controvèrsia per les possibles afectacions als boscos de ribera, però defensa que la vegetació d’aquests ecosistemes està adaptada a la seva presència i que el mamífer pot contribuir a mitigar el canvi climàtic.

Barba també admet que hi ha preocupació en el sector agrari, sobretot en conreus situats a tocar de la llera, però remarca que l’activitat del castor es concentra habitualment en els primers 20 metres des del marge fluvial i que, per tant, les afectacions acostumen a ser molt localitzades. Amb tot, subratlla que qualsevol reintroducció s’ha de fer de manera planificada, legal i basada en evidència científica.

Més enllà del carboni, l’estudi assenyala que les preses del castor també transformen el funcionament hidrològic dels rius. En alentir el corrent, l’aigua té més temps per infiltrar-se al subsòl, fet que incrementa la recàrrega de les reserves subterrànies i millora la qualitat de l’aigua en filtrar-se lentament a través dels sediments.

Segons els investigadors, això pot comportar menys aigua visible en superfície en determinats moments, perquè disminueix el cabal, però més reserva amagada sota terra disponible a mitjà i llarg termini, especialment en episodis de sequera.

El castor europeu va estar a punt de desaparèixer al segle XIX a causa de la caça per aprofitar-ne la pell, la carn i el greix. Durant el segle XX, diversos països europeus van impulsar-ne la reintroducció, cosa que n’ha afavorit la recuperació progressiva. A Espanya, l’espècie va arribar el 2003, quan uns activistes belgues van alliberar il·legalment una desena d’exemplars a Navarra.

Des del 2020, el castor europeu està inclòs al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial a Espanya, fet que en prohibeix la caça i la captura excepte en casos molt excepcionals. Des d’aleshores, s’ha expandit per les conques de l’Ebre, el Guadalquivir i el Tajo. Encara no hi ha constància de la seva presència a Catalunya, però els investigadors indiquen que ja ha arribat a les portes de Mequinensa i consideren que la seva arribada al país és només qüestió de temps.

Redacció

Entradas recientes

La demanda del sector tecnològic impulsa els programes de postgrau en ciberseguretat

En un context en què l’agenda Espanya Digital 2026 defineix la indústria de la ciberseguretat…

11 hores hace

La primera edició de CharcutExpo 2026 consolida Madrid com a referent del sector de la xarcuteria

CharcutExpo 2026 reuneix 7.367 professionals de la xarcuteria a IFEMA i reforça el prestigi de…

11 hores hace

El Vallès suma una nova unitat de Traumatologia i Ortopèdia Infantil liderada pel doctor Gorka Knörr

El Hospital Universitari General de Catalunya impulsa una nova Unitat de Traumatologia i Ortopèdia Infantil…

11 hores hace

La Diputació de Barcelona presenta una guia per transformar l’estalvi energètic en ingressos per als ajuntaments

Una nova guia per als ajuntamentsLa Diputació de Barcelona ha llançat la “Guia metodològica per…

12 hores hace

Com administra l’Atlètic de Madrid una estructura de gairebé 500 milions d’euros

El director general d'Ingressos i Operacions de l'Atlètic de Madrid, Óscar Mayo, protagonitza una nova…

12 hores hace

S’ha creat una nova borsa supramunicipal de Treball Social amb 93 participants

Nova Borsa Supramunicipal de Treball SocialLa Diputació de Barcelona ha constituït una nova bossa supramunicipal…

15 hores hace

Esta web usa cookies.