Amb l’arribada de la canícula, molts equipaments municipals d’Igualada estan tancats a l’agost.
La lògica del servei públic xoca amb el calendari. Quan les temperatures pugen i les alternatives privades escassegen per a qui no marxa de vacances, la majoria d’equipaments municipals d’Igualada que podrien oferir refugi climàtic romanen tancats durant l’agost.
El grup municipal del PSC-Igualada Som-hi ha denunciat aquesta situació i posa el focus en una paradoxa: si un refugi climàtic existeix per protegir els veïns durant les onades de calor, per què precisament al mes de més risc tèrmic la major part d’aquests espais no funcionen?
L’excepció que confirma la regla
L’únic equipament municipal que manté l’activitat durant l’agost és el Centre Cívic Nord. Però, segons el PSC, fins i tot aquest centre tanca durant les hores de més calor, quan més falta faria que estigués obert.
La resta d’equipaments municipals —el Centre Cívic de Fàtima, l’Espai Cívic Centre o Cal Badia— han tancat portes durant tot el mes. La desigualtat entre barris és evident: qui viu a prop del Nord té una opció parcial; qui viu a Fàtima o al Centre, cap.
El contraexemple de la Generalitat
El PSC posa sobre la taula un exemple que incomoda: el Casal Cívic Montserrat, que depèn de la Generalitat, manté l’obertura durant tot l’agost i durant les hores de més calor com a refugi climàtic. Els socialistes asseguren que van treballar amb la Generalitat per aconseguir que aquest equipament continués obert durant l’estiu.
El cap de l’oposició, Jordi Cuadras, critica que l’Ajuntament no faci el mateix amb els equipaments municipals. La comparació és directa: si la Generalitat pot mantenir un casal obert amb aire condicionat durant la canícula, per què el consistori no ho fa amb els seus centres cívics?
Què s’entén per servei públic a l’estiu
La denúncia del PSC planteja una pregunta de fons: què significa que un equipament sigui públic si no funciona quan més es necessita? El debat no és només logístic —personal, costos, manteniment—, sinó de model.
Un refugi climàtic no és un luxe: és una eina de salut pública. Tancar els equipaments durant l’agost equival a deixar sense protecció els veïns més vulnerables.
Desigualtat territorial i prioritats
La situació a Igualada evidencia una desigualtat territorial. Qui viu a prop del Centre Cívic Nord té accés parcial a un refugi climàtic; qui viu a Fàtima o al Centre, no en té cap.
Aquesta distribució desigual del servei públic genera una pregunta incòmoda: a qui prioritza l’Ajuntament quan el calendari redueix l’activitat?
El PSC reclama que els equipaments municipals ofereixin una resposta homogènia davant les altes temperatures. No es tracta només d’obrir un centre o un altre, sinó de garantir que tots els barris tinguin accés a un refugi climàtic durant les hores de més calor.
El context de la Festa Major
La denúncia arriba en plena canícula d’agost i coincideix amb la Festa Major d’Igualada, que concentra activitat al carrer. La paradoxa és doble: mentre es promou l’activitat a l’exterior, els espais interiors que podrien oferir protecció contra la calor romanen tancats.
La pregunta és si el model de servei públic a l’estiu està pensat per a qui es queda o per a qui marxa. I si la resposta és la segona, què ofereix el consistori als veïns que no tenen alternativa.
Més enllà de la denúncia política
La crítica del PSC és política, però la qüestió de fons és cívica. Un refugi climàtic no és un equipament més: és una eina de prevenció sanitària.
Igualada ha identificat els seus equipaments com a refugis climàtics, però aquesta etiqueta no serveix de res si els centres romanen tancats durant el mes de més risc. La coherència entre el discurs i la pràctica és el que dona credibilitat a una política pública.
El model del Casal Cívic Montserrat demostra que és possible mantenir un equipament obert durant l’agost. La pregunta que queda és si l’Ajuntament d’Igualada vol fer-ho o no. I si no vol, per què.
- Et Recomanem -
