Prediabetis: set pistes que poden ajudar a detectar-la a temps

La Dra. Pilar García Durruti, cap de l’equip d’Endocrinologia i Nutrició de Ruber Internacional Centro Médico Habana, adverteix que milions de persones poden presentar alteracions metabòliques sense símptomes i sense ser-ne conscients.

Madrid, 7 de juliol de 2026.- La diabetis tipus 2 no acostuma a aparèixer d’un dia per l’altre. En la majoria dels casos existeix una fase prèvia, coneguda com a prediabetis, que pot prolongar-se durant anys sense provocar símptomes i que, tanmateix, ja augmenta el risc de malaltia cardiovascular, dany vascular i alteracions metabòliques.

Segons explica la Dra. Pilar García Durruti, cap de l’equip d’Endocrinologia i Nutrició de Ruber Internacional Centro Médico Habana, del grup Quirónsalud, la prediabetis es produeix quan els nivells de glucosa en sang són superiors als considerats normals, però encara no arriben als valors diagnòstics de diabetis. «Moltes persones desconeixen que la pateixen perquè, en la majoria dels casos, no produeix símptomes. Probablement no ho sabran tret que es facin una anàlisi de sang», adverteix. L’especialista recorda que aquesta situació no és innòcua. «Fins i tot abans de desenvolupar diabetis, els nivells elevats de glucosa poden provocar dany als vasos sanguinis i augmentar el risc cardiovascular», assenyala.

Set senyals que ens han de posar en alerta

Tot i que la prediabetis acostuma a ser silenciosa, hi ha factors que poden ajudar a identificar les persones amb més risc. Entre aquests destaquen l’augment del greix abdominal, el sedentarisme, la hipertensió arterial, les alteracions del colesterol i dels triglicèrids, els antecedents familiars de diabetis o haver patit diabetis gestacional. «L’acumulació de greix abdominal és especialment rellevant perquè afavoreix la resistència a la insulina, un dels mecanismes clau en el desenvolupament de la prediabetis i de la diabetis tipus 2», explica l’endocrinòloga. L’especialista recomana prestar una atenció especial a les persones majors de 45 anys amb sobrepès, així com a les més joves que presentin obesitat abdominal o antecedents familiars de diabetis. En aquests casos, una analítica rutinària pot permetre detectar precoçment el problema.

Dones a partir dels 40 anys: un grup especialment vulnerable

La Dra. García Durruti destaca que moltes dones experimenten canvis metabòlics importants a partir dels 40-45 anys, coincidint amb la perimenopausa i la menopausa. «La disminució dels estrògens afavoreix la pèrdua de massa muscular i l’augment del greix corporal, especialment a la zona abdominal. Això redueix la despesa energètica i facilita tant l’augment de pes com el desenvolupament d’alteracions metabòliques», explica. Per aquest motiu, insisteix en la importància d’incorporar exercici de força de manera regular. «Mantenir i augmentar la massa muscular és una de les eines més eficaces per protegir el metabolisme i reduir el risc de diabetis», afegeix.

La bona notícia: es pot revertir

A diferència del que moltes persones creuen, la prediabetis no suposa una condemna inevitable cap a la diabetis tipus 2. «La bona notícia és que encara som a temps d’actuar. Amb pèrdues de pes d’entre només un 5 i un 10 % ja observem millores significatives en els nivells de glucosa i en altres factors de risc cardiovascular», afirma l’especialista. Juntament amb la pèrdua de pes, l’activitat física regular, el control de la tensió arterial, una alimentació adequada i una bona gestió de l’estrès constitueixen les principals eines per frenar la progressió de la malaltia. «La prediabetis es pot prevenir i fins i tot revertir en molts casos. L’important és no esperar que apareguin símptomes. Un diagnòstic precoç permet intervenir abans que es produeixin complicacions i dissenyar un pla personalitzat per envellir amb una millor salut metabòlica», conclou la Dra. Pilar García Durruti.

Sobre Hospital Ruber Internacional

L’Hospital Ruber Internacional, integrat al grup Quirónsalud, és un centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, la seva tecnologia d’última generació, els seus professionals altament qualificats i la seva vocació permanent de superació. Concebut com un «hospital integral», els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i els Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, assolint la màxima eficàcia en l’organització i el desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, fet que permet oferir un nivell òptim d’assistència sanitària.

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup sanitari líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. En conjunt, compta amb més de 50.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzats i de prestigi internacional. Entre els seus centres hi ha l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Madrid, Hospital Universitario La Luz, Hospital Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, entre d’altres. El grup treballa en la promoció de la docència (onze dels seus hospitals són universitaris) i de la investigació medico-científica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación). Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud desenvolupa nombrosos projectes de recerca a tot Espanya i molts dels seus centres duen a terme una tasca capdavantera en aquest àmbit, sent pioners en diferents especialitats com l’oncologia, la cardiologia, l’endocrinologia, la ginecologia i la neurologia, entre d’altres.