L’externalització sanitària troba en el VBHC un enfocament de millora

La sanitat europea viu un moment de transformació estructural marcat per l’envelliment poblacional, l’augment de malalties cròniques i la pressió pressupostària, i la creixent externalització de serveis sanitaris públics cap a entitats privades a Europa ha reactivat un intens debat sobre la sostenibilitat, la qualitat assistencial i els resultats en salut.

Mentre alguns estudis alerten de possibles efectes negatius sobre la mortalitat o l’accessibilitat, noves evidències apunten que el model sanitari basat en el valor —o value-based healthcare (VBHC)— podria ser la clau per superar aquesta dicotomia entre gestió pública i privada i garantir millors resultats per als pacients.

Aquestes conclusions es recullen en una investigació publicada a la revista científica Frontiers in Public Health que analitza dades recents sobre els efectes de l’externalització sanitària i els compara amb resultats obtinguts per centres que apliquen estratègies VBHC, tant públics com privats. L’article proposa desplaçar aquesta dicotomia entre gestió pública i privada cap a una altra més rellevant: la diferència no és en qui gestiona, sinó en com es gestiona, subratllant que la clau no està en la titularitat de l’hospital (pública o privada), sinó en el disseny i execució del model assistencial. L’externalització ben regulada i centrada en el valor no compromet la qualitat ni la universalitat, sinó que millora el rendiment clínic, l’eficiència i la satisfacció del pacient.

Segons l’estudi, la clau del rendiment sanitari rau en els models que apliquen l’enfocament Value-Based Healthcare (VBHC). Un model que proposa reorganitzar l’assistència sanitària entorn del que realment importa al pacient: millores en la seva salut, qualitat de vida, experiència i eficiència en l’ús de recursos. Aquest enfocament inclou la mesura de resultats clínics, així com de resultats reportats pels propis pacients (PROMs i PREMs), la integració d’unitats assistencials per patologies, i la utilització de sistemes de pagament per rendiment en lloc de pagament per activitat.

La investigació assenyala que els governs tenen un paper clau en dissenyar polítiques i contractes que incentivin la qualitat, i no només l’estalvi. Proposen incorporar indicadors de resultats clínics i d’experiència del pacient per avaluar els contractes amb operadors privats, així com sistemes de pagament per rendiment i col·laboració públic-privada en la mesura de resultats.

Això suposa un canvi profund: l’eficiència no es presumeix per la titularitat, sinó que s’ha de demostrar amb resultats verificables, comparables i auditables. Segons s’argumenta en la investigació, l’objectiu de l’atenció sanitària basada en valor és crear més salut per als pacients al menor cost possible, cosa que transcendeix la propietat de l’hospital. La implementació de models basats en valor pot millorar els resultats clínics, l’experiència del pacient i la sostenibilitat del sistema, amb independència del tipus de gestió.

El document analitza casos reals d’hospitals a Europa que han implantat el model VBHC —com Diabeter als Països Baixos, Martini Klinik a Alemanya o Fundació Jiménez Díaz a Espanya— i han aconseguit millores sostingudes en seguretat del pacient, reducció de complicacions, eficiència operativa i satisfacció.

L’anàlisi també recull que alguns estudis previs contra l’externalització sanitària no van tenir en compte els models de gestió aplicats, especialment el VBHC, fet que va conduir a interpretacions incompletes o esbiaixades. En canvi, les experiències europees on s’ha implantat el model basat en valor reflecteixen que pot aplicar-se amb èxit tant en centres públics com privats, sempre que es vinculin els incentius a resultats reals i no només a volums d’activitat.

Amb aquesta perspectiva, la frontera públic-privat queda superada per un principi més rellevant per a la ciutadania: quins hospitals demostren, amb dades, que aporten més salut, més seguretat i una millor experiència al pacient.