L’escassetat de sòl marcarà el mercat immobiliari espanyol el 2026

Manca de sòl i augment de preus del 12,4% el 2026, claus immobiliàries, segons Servihabitat

El mercat immobiliari espanyol evoluciona “a un ritme sòlid”, amb la manca de sòl com a protagonista davant d’un dèficit estructural d’habitatge que arriba a les 320.000 unitats en els últims 5 anys, mentre que els preus de l’habitatge continuaran pujant un 12,4% el 2026, segons es desprèn de l’informe ‘Claus del sector immobiliari a Espanya 2025/2026’ de Servihabitat Trends.

Segons l’informe, l’interès pel sòl en gestió ha augmentat “de manera notable”, ja que els inversors estan disposats a assumir terminis més llargs i una major complexitat administrativa a canvi de rendibilitats superiors, informa Servihabitat en un comunicat aquest dilluns.

Tot i que el 43% de la demanda de sòl es focalitza al centre urbà, la tendència està canviant i s’estén cap a ciutats mitjanes i àrees metropolitanes, fet que indica una diversificació geogràfica en les operacions de sòl.

La necessitat de reposició de producte ha impulsat les operacions de compravenda de sòl en els últims tres anys i s’espera que la compravenda de sòl arribi a les 31.000 operacions el 2026, fet que representa un increment del 7,2% respecte de l’any anterior, amb un preu del metre quadrat de sòl sense edificar que pujarà un 11,6%.

“El sòl s’ha consolidat com l’actiu estratègic per excel·lència en aquest cicle immobiliari. Sense una gestió eficaç del sòl, no serà possible satisfer la creixent demanda d’habitatge ni desbloquejar la producció necessària per equilibrar el mercat”, ha explicat el ceo de Servihabitat, Borja Goday.

La producció d’obra nova es manté continguda i continua situant-se molt per sota de les necessitats del mercat, fet que provoca que la compravenda d’habitatge de segona mà continuï sent l’opció predominant.

La compravenda d’habitatges va superar les 752.000 unitats el 2025 i per al 2026 es preveu que mantingui nivells elevats, superant les 777.000, gràcies a un entorn hipotecari favorable.

Davant la manca d’oferta i la pressió de la demanda, els preus segueixen una tendència alcista: després que el 2025 registrés “un dels increments més grans en el preu de l’habitatge registrant una pujada del 12,7%, per a aquest 2026 es preveu que avanci un 12,4%.

Mercats de grans ciutats com Madrid, Barcelona, Màlaga, Palma, València, Sevilla i Bilbao “acusEN més la pujada dels preus de l’habitatge”, mentre que mercats més secundaris i ciutats mitjanes presenten un creixement més equilibrat.

El mercat del lloguer manté també una tendència alcista, amb rendibilitats més atractives, amb un 6,8% l’últim any; la renda mitjana mensual d’un habitatge mitjà de 80-90 m2 se situa en els 1.150 euros, un 7% més que el 2024, amb una pujada una mica menys intensa que els últims anys.

Són set les comunitats que se situen per sobre dels 1.000 euros mensuals de mitjana, liderades per Madrid, Balears i Catalunya, que superen els 1.500 euros.

“El mercat del lloguer residencial, a més, es veu afectat per un entorn regulador cada vegada més restrictiu, fet que condiciona les decisions d’inversió, especialment a les zones més tensionades”, indica l’estudi.

La major part del parc d’habitatges de lloguer està en mans de petits propietaris particulars que, “davant la creixent desconfiança, opten per retirar els seus immobles del mercat arrendador per destinar-los a la venda”.

MERCATS PERIFÈRICS

L’increment de preus i l’esforç financer requerit limiten l’accessibilitat a l’habitatge, fet que provoca un retard en l’emancipació i un desplaçament cap a mercats perifèrics, afegeixen els autors de l’informe.

L’edat mitjana del comprador d’habitatge habitual es manté al voltant dels 38 anys, mentre que l’edat mitjana dels demandants d’habitatge de lloguer escala fins als 34,4 anys.