Nerea Pallares publica ‘Punt d’aranya’: “Fins quan sostindrem un sistema que no ens sosté?”

ACN Barcelona – L’escriptora Nerea Pallares (Lugo, 1989) ha publicat en català la novel·la ‘Punt d’aranya’ (Edicions del Periscopi), una història de dones marineres de la costa da Morte que decideixen rebel·lar-se davant dels rols adjudicats i la desigualtat estructural. Es tracta de la primera novel·la de l’autora gallega, que planteja com una llegenda que barreja la tradició de les puntes de coixí amb la modernitat del TikTok. “Hi ha moltes coses que funcionen per una sèrie de rols adjudicats que donem per fets. Però fins quan sostindrem un sistema que no ens sosté a nosaltres?”, reflexiona Pallares. També reivindica la força de l’associacionisme per a aconseguir fites, com ara per a reduir la bretxa de gènere que pateixen les treballadores del marisc.
‘Punt d’aranya’ explica la història de l’Ari, que arriba a Camariñas (Costa da Morte) per a treballar al museu de puntes i de guia turística. Però en aquest poblet corunyès laberíntic res no és el que sembla. Les seves veïnes han arribat al límit, carregant el món a les seves espatlles. I acorden invocar les tres aranyes, que ho capgirarà tot cap per avall. La trama també explora les conseqüències del tràfic de drogues al territori o la pervivència de les llegendes ancestrals.

Nerea Pallares explica que és una novel·la marinera, amb una particularitat: que no la protagonitzen els homes que van a alta mar i “s’enduen tota l’èpica”, sinó les dones que es queden a terra. “Volia posar el focus en l’esforç diari d’aquestes dones que, quedant-se, ho sostenen tot i fan moltes feines, com les teixidores, les xarxaires, les conserveres”, detalla. A més, afegeix, les teixidores no només construeixen una “xarxa material”, sinó també una “xarxa d’amigues”.

L’escriptora gallega defensa que és una novel·la “molt política”. En aquest sentit, sosté que “hi ha moltes coses que donem per fetes i que funcionen perquè tenim una sèrie de rols adjudicats i la realitat es manté així”.

“Però, quan es pateix d’una situació de desigualtat estructural, ha d’haver-hi un detonant que ens faci plantejar certes coses”, continua Nerea Pallares. Es pregunta qui cuida les cuidadores: “Fins quan sostindrem un sistema que a nosaltres, a les dones, no ens sosté?”.

L’autora gallega també reivindica el paper de l’organització, en particular als oficis mariners. “El que s’ha aconseguit recentment en el món del marisc són conquestes de l’associacionisme”, afirma. Posa l’exemple que no va ser fins al 2023 que les dones van aconseguir quocients reductors per a la prejubilació equiparables als dels seus companys homes en alta mar.

“Aquesta ha estat una conquesta a la qual han arribat perquè detecten una situació injusta, s’organitzen i reclamen de manera conjunta allò que comparteixen”, diu Pallares, que conclou: “I encara els queda molta feina per fer”.

Reivindicació del gallec dialectal

L’autora també volia posar el focus en la variant dialectal del gallec que es parla a la Costa da Morte, la fisterra. Per això, en la novel·la original, ja tracta de plasmar-hi l’oralitat, com el ‘seseo’ o la ‘gheada’. “És una decisió conscient, de fer-ne un registra”, assegura Pallares, que també ha treballat “estretament” amb Eduard Velasco perquè quedés reflectit en la traducció al català.

‘Punt d’aranya’ és la primera novel·la de Nerea Pallares, que fins ara havia escrit relats curts. Després de la publicació de l’original en gallec el passat juny, ara ha arribat traduïda en català i castellà, i pròximament també es publicarà en francès i portuguès.

Després de l’èxit, Pallares admet que té idees per a escriure nous projectes, però diu que en aquests moments està centrada a “acompanyar” la seva primera novel·la.