L’Instituto Coordenadas demana recuperar plenament Schengen malgrat els controls de deu estats

L’Instituto Coordenadas reclama un suport “sense reserves” a Schengen tot i que deu països mantenen controls interiors

• Situa entre 5.000 i 18.000 milions d’euros anuals el cost de la fragmentació i reclama un termini de vint-i-quatre mesos per restablir la plena lliure circulació

L’Instituto Coordenadas para la Gobernanza y la Economía Aplicada va reclamar aquest dimarts un suport “sense reserves” a l’espai Schengen i va advertir que deu dels vint-i-nou estats integrants mantenen controls reintroduïts a les seves fronteres interiors.

Així ho plasma en un informe especial titulat ‘Schengen no es defensa tancant-lo’, que sosté que l’amenaça sobre l’espai de lliure circulació no procedeix avui de la seva frontera exterior, sinó de l’erosió progressiva del seu interior.

Recorda que el passat 2 de juny la Comissió Europea va emetre dictàmens sobre els controls notificats per Alemanya, Àustria, Dinamarca, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Eslovènia i Suècia, i va instar al seu aixecament gradual. El Codi de Fronteres Schengen obliga la Comissió a pronunciar-se quan aquests controls superen els dotze mesos pel mateix motiu.

Segons l’Instituto, el problema no és l’existència d’aquests controls, plenament prevista per la norma, sinó la seva permanència: instruments concebuts com a excepció s’han convertit en part del paisatge ordinari de la mobilitat europea mitjançant pròrrogues successives que reprodueixen els mateixos motius any rere any.

L’informe xifra el cost econòmic de la fragmentació a partir d’estudis encarregats pel Parlament Europeu, que el situen entre 5.000 i 18.000 milions d’euros anuals, eleven a 51.000 milions l’impacte d’una interrupció de dos anys i estimen que una Europa sense Schengen suposaria una caiguda del 0,14% del PIB de la Unió, uns 230.000 milions l’any.

Davant d’aquest diagnòstic, el treball sosté que la frontera exterior comuna “sí que està funcionant” i aporta dades. El Sistema d’Entrades i Sortides va assolir la plena operativitat el 10 d’abril de 2026, va registrar més de 60 milions d’entrades i sortides de nacionals de tercers països durant els seus primers sis mesos i va permetre denegar l’entrada a 32.000 persones. Frontex, per la seva banda, ha passat de 460 milions d’euros de pressupost el 2020 a una mitjana anual pròxima als 900 milions, amb un cos permanent previst de 10.000 efectius el 2027.

“NO FALTA CAPACITAT, FALTA CONFIANÇA”

El vicepresident executiu de l’Instituto, Jesús Sánchez Lámbas, va afirmar que “cap espai de llibertat es defensa suprimint-lo” i va sostenir que cada control interior prorrogat indefinidament “no reforça la seguretat europea: erosiona l’actiu que diu protegir”.

Sánchez Lámbas va reclamar un acord institucional amb un termini màxim de vint-i-quatre mesos per restablir la plena vigència de la lliure circulació interior, acompanyat d’un reforç verificable de la frontera exterior comuna.

L’informe dedica un apartat específic a la convergència institucional registrada al voltant de la frontera de l’Estret i destaca la tribuna publicada per Lahcen Haddad, president de la Comissió Parlamentària Mixta Unió Europea-Marroc, vicepresident de la Cambra de Consellers del Parlament marroquí i exministre, que qualifica com “la lectura més rigorosa formulada fins ara” sobre la crisi de Ceuta.

L’Instituto subratlla que Haddad va rebutjar tant la narrativa d’una operació híbrida deliberada com la d’una conspiració geopolítica amb participació de tercers estats, i que la seva conclusió de fons —que les pressions migratòries són estructurals i no episòdiques— coincideix amb la tesi central de l’informe. “L’argument més important contra el tancament de Schengen no l’ha formulat aquesta setmana un Estat membre, sinó un dirigent parlamentari de la riba sud”, assenyala el document.

El treball proposa deu mesures, entre elles una avaluació d’impacte obligatòria i publicada per a tot control interior que superi els dotze mesos, una clàusula que impedeixi a un Estat suspendre la lliure circulació respecte d’un altre sense dictamen previ de la Comissió, i un pacte d’Estat espanyol sobre fronteres exteriors.