El setembre de 2026 arrenca amb una certesa incòmoda per a les famílies de l’escola Emili Vallès: el centre no tornarà a l’edifici original aquest curs, ni probablement el vinent. El que al març de 2026 es va presentar com un trasllat d’urgència a la Teneria —motivat pel perill d’esfondrament de la teulada— s’ha convertit en una realitat sense data de caducitat.
La pregunta que sobrevola el debat educatiu local és senzilla però incisiva: en quin moment una mesura provisional deixa de ser-ho i passa a ser un dèficit estructural assumit sense rendir comptes?
La previsió inicial parlava d’una reforma amb un cost aproximat de 300.000 euros i un retorn a finals del primer trimestre d’aquest curs. Sis mesos després, el Departament d’Educació ha anunciat que les obres s’enfilen als 2 milions d’euros i que tot just s’està redactant el projecte per fer una reforma integral de la teulada.
Montse Duran, directora general de Centres Públics del Departament d’Educació, ha justificat el canvi de plans explicant que la previsió inicial contemplava “un possible reforç en una part puntual del centre”. Però l’anàlisi posterior ha revelat que la intervenció necessària té molta més magnitud: cal actuar sobre el conjunt de la teulada i adaptar l’escola a característiques constructives del temps actual.
Duran ha afegit que no es tracta de fer “una simple reparació”, sinó d’una reforma que garanteixi la seguretat i la funcionalitat a llarg termini. Com a molt d’hora, les obres començaran el setembre del 2027.
L’edifici municipal de la Teneria va acollir l’Emili Vallès al març de 2026 en un trasllat a contrarellotge. Les aules s’han adaptat a l’ús escolar, però la pregunta de fons persisteix: fins quan?
La falta d’una data concreta de retorn converteix la provisionalitat en una mena de limbe administratiu. Les famílies no saben si han de planificar un curs més a la Teneria, dos o tres. La incertesa afecta la percepció de l’espai, la logística diària i, sobretot, la confiança en la capacitat de l’administració per resoldre un problema que, en principi, havia de ser temporal.
La Teneria no va ser concebuda com a escola permanent. Les condicions d’accessibilitat, els espais comuns, el pati, la relació amb l’entorn urbà: tot estava pensat per a un ús diferent. Adaptar-la a les necessitats educatives d’un centre escolar durant un període indefinit planteja reptes que van més enllà de la logística.
Hi ha un risc real que la situació de l’Emili Vallès es normalitzi sense que ningú ho decideixi explícitament. Que el trasllat deixi de ser notícia, que les famílies s’acostumin, que l’administració prioritzi altres urgències.
El que diferencia un trasllat provisional d’un dèficit estructural és la rendició de comptes. Si l’administració explica amb transparència per què les obres s’han encarit, quins són els terminis reals, quines alternatives es contemplen i com es compensarà la comunitat educativa, la provisionalitat manté la seva naturalesa temporal. Si no ho fa, la provisionalitat es converteix en resignació.
Més enllà dels números i els terminis, hi ha un cost invisible que no apareix en cap pressupost: la sensació d’inestabilitat que viuen les famílies i el professorat de l’Emili Vallès.
Les famílies han hagut de reorganitzar rutes, horaris, dinàmiques. Els infants han hagut d’adaptar-se a un espai nou, a unes condicions diferents. El professorat ha hagut de fer malabars per mantenir la qualitat educativa en un context d’incertesa.
I tot això sense saber fins quan. La falta d’un horitzó clar genera una fatiga emocional que no es pot quantificar però que és real. La provisionalitat prolongada desgasta.
El Departament d’Educació ha optat per una reforma integral en lloc d’una reparació puntual. En teoria, això hauria de garantir que l’edifici de l’Emili Vallès estigui en condicions òptimes durant dècades. Però també planteja una pregunta incòmoda: per què no es va detectar abans la magnitud del problema?
Si la teulada estava en un estat tan precari que requeria una intervenció de 2 milions d’euros, hauria estat raonable que els serveis tècnics ho haguessin identificat abans del març de 2026. O potser sí que ho van identificar, però no es van prendre les decisions necessàries a temps.
La reforma integral pot ser una oportunitat per dotar l’Emili Vallès d’un edifici modern i segur. Però també pot ser una excusa per allargar indefinidament una situació que ja hauria d’estar resolta.
Un dels aspectes més inquietants d’aquesta situació és el silenci sobre com encaixa el cas de l’Emili Vallès en la planificació educativa del municipi. No hi ha informació pública sobre si s’estan valorant alternatives, si s’està estudiant la possibilitat de construir un nou edifici, si s’està coordinant amb altres centres de la zona.
La planificació educativa no pot ser reactiva. No pot dependre de les urgències. Ha de ser estratègica, transparent i participativa. I en el cas de l’Emili Vallès, tot apunta que s’està actuant a remolc dels esdeveniments.
El que necessiten les famílies de l’Emili Vallès no és només una data de retorn. Necessiten un compromís clar, un calendari realista, una explicació honesta de per què les coses han anat com han anat i una garantia que l’administració assumeix la seva responsabilitat.
La provisionalitat no és un problema en si mateixa. El problema és la provisionalitat sense rendició de comptes, sense transparència, sense un pla B. El problema és quan la provisionalitat es converteix en la norma i ningú no sembla tenir pressa per resoldre-la.
L’Emili Vallès es mereix més que un “ja ho farem”. Es mereix un compromís ferm, amb dates, amb recursos, amb voluntat política. I, sobretot, es mereix que algú assumeixi la responsabilitat de convertir la provisionalitat en una solució definitiva.
Starlite Marbella acull aquest dijous la primera edició europea de Premios Juventud, que travessa per…
Ordino Arcalís i Grandvalira se sumen un any més a la celebració del Dia de…
Legends, The Home of Football, i Aficiones Unidas han arribat a un acord de col·laboració…
Introducció a la Xarxa de Punts LilaLa Xarxa Punts Lila, iniciativa de la Diputació de…
- És l'únic que supera el 8 sobre 10 i situa Madrid amb quatre hospitals…
Agost tanca amb un total de 247.435 persones aturades a BarcelonaEl mes d'agost ha conclòs…
Esta web usa cookies.
