Espanya importa el 15% del cru i prop de la meitat del gas natural liquat dels Estats Units

ACN Barcelona – Espanya depèn en gran mesura dels Estats Units en combustibles fòssils. Segons dades de Cores, l’entitat tutelada pel Ministeri per a la Transició Ecològica que s’ocupa de garantir la seguretat en el subministrament de productes petrolífers, GLP i gas natural, l’any 2025 l’Estat va importar un 15% del cru i un 45% del gas natural liquat del país nord-americà, el principal país d’on s’obté aquest combustible –la UE n’és encara més depenent, amb un 60%–. El segueix Rússia, amb un 17,2%, que encara s’endú una sisena part del pastís del GNL, la meitat que el 2024. Es tracta d’un pes lleugerament més alt que al club comunitari (13%). Pel que fa al gas natural en estat gasós, Algèria és el venedor hegemònic d’Espanya (86,7% del total).

La dependència espanyola dels Estats Units en gas natural liquat (GNL) va a l’alça; si bé el 2024 l’Estat va importar un 28% del conjunt d’aquest combustible fòssil del país nord-americà, l’any següent aquest pes va elevar-se fins al 45%. Això va anar en detriment de Rússia, que cau d’un terç a una sisena part del total en només un any.

Les dues potències també són les proveïdores principals de la Unió Europea pel que fa a GNL: els Estats Units s’enduen un 60% del mercat comunitari –amb dades del tercer trimestre del 2025–, mentre que el règim de Vladímir Putin es queda en el 13%. Algèria és la tercera, amb un 8%, una xifra clavada a la d’Espanya, que també es nodreix de Nigèria (11%) i d’Angola (8%). Entre els països immersos en el conflicte obert a l’Orient Mitjà, el Qatar és l’únic amb un nivell de negoci destacable, ja que és d’on surten el 6% de les importacions de GNL europees i el 2,6% espanyoles.

Pel que fa al gas natural en estat gasós, Algèria és el país que exporta més a Espanya, amb un 87% del total comprat per part de l’Estat. França i Portugal, així com Noruega, en menor mesura, són els únics altres països d’on s’obté aquest combustible fòssil des de l’Estat.

El panorama en el conjunt de la Unió és diferent, ja que és Noruega qui s’endú la majoria del negoci del gas natural en estat gasós (52%). Algèria, a una distància significativa, és segona (15%) i el Regne Unit, tercer (13%), per davant de Rússia i l’Azerbaidjan.

El petroli és l’altre gran combustible fòssil, i està més repartit quant a països importadors a l’Estat: els Estats Units són líders en cru, és a dir, sense refinar, i l’any passat es van quedar amb el 15% del pastís, per davant del Brasil (14%), Mèxic (12%) i Nigèria (10%). L’Aràbia Saudita és el país de l’Orient Mitjà que en subministra més, amb prop d’un 6% –una xifra només lleugerament inferior a la UE.

De fet, la situació a la Unió Europea és similar a l’espanyola, ja que els EUA també aporten el 15% de les importacions, però també hi ha actors que no tenen tant pes a Espanya, com ara Noruega (15%), el Kazakhstan (12%) o Líbia (9%).

El preu del gasoil i la gasolina, disparats

Arran de la crisi, el preu dels carburants han escalat en molt pocs dies. La gasolina 95 s’ha encarit un 12,4% entre el 20 de febrer i aquest dilluns 9 de març, passant d’1,47 euros el litre a 1,65 euros, 18 cèntims més. I la revalorització del gasoil -més vinculat a activitats professionals lligades amb el transport i el sector primari- encara ha sigut superior, fins a un 23,7%. Això són 33 cèntims d’euro més, amb un preu actual d’1,75 euros/litre, que han disparat el cost d’aquest combustible per sobre del preu de la gasolina.