El projecte Icaria alerta de l’augment del risc d’inundacions a Barcelona

El projecte Icaria transforma la gestió dels futurs riscos d’inundació a la regió metropolitana de Barcelona

Els nous mapes de risc d’inundació desenvolupats en el marc del projecte europeu Icaria ofereixen informació sobre com el canvi climàtic podria influir en les inundacions pluvials a la regió metropolitana de Barcelona durant les pròximes dècades, ajudant les ciutats a anticipar i adaptar-se millor als fenòmens meteorològics extrems.

Segons aquests mapes, les zones vulnerables a inundacions pluvials greus a l’àrea metropolitana de Barcelona podrien augmentar fins a un 25% en els pròxims 75 anys com a conseqüència del canvi climàtic si no es prenen mesures d’adaptació.

El coordinador científic d’Icaria, Beniamino Russo, professor d’Hidràulica i Hidrologia a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya i assessor científic de Veolia a Espanya, va afirmar que “gràcies als mapes de risc desenvolupats durant el projecte, podem saber quines poblacions, barris i fins i tot carrers podrien estar més afectats per pluges intenses en diferents escenaris de canvi climàtic i de l’existència o no de mesures d’adaptació”.

A més del cas de Barcelona, el projecte també ha realitzat estudis a les regions europees de Salzburg (Àustria) i les illes Egees del Sud (Grècia) per quantificar l’impacte de fenòmens climàtics extrems com onades de calor, inundacions, temporals marítims, vents extrems o incendis sobre habitatges i infraestructures crítiques, com carreteres o xarxes elèctriques. Així, els tres casos d’estudi compten amb casuístiques diferents i extrapolables a més regions europees.

El projecte Icaria, liderat per Veolia a Espanya i la UPC, s’ha dut a terme durant més de tres anys amb la col·laboració d’altres 14 socis europeus, entre ells Cetaqua-Centro Tecnológico del Agua, Aigües de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El seu objectiu és oferir eines útils per quantificar, preveure i millorar la resiliència davant fenòmens climàtics extrems. Aquests fenòmens sovint ocorren de manera simultània o consecutiva, per la qual cosa han d’abordar-se de forma holística.

En aquest sentit, Russo va afegir un exemple de la regió metropolitana de Barcelona: “Hem estudiat que, quan un episodi de pluja intensa coincideix amb un temporal marítim, com va passar durant la tempesta Gloria, això provoca que empitjori el drenatge cap al mar i que les inundacions en zones costaneres augmentin respecte a episodis de precipitació aïllats”.

Durant l’esdeveniment final d’Icaria, celebrat divendres passat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la UPC, els líders dels tres casos d’estudi van compartir les principals conclusions, solucions i eines del projecte davant més de 150 professionals d’àmbits com l’administració pública, el sector de l’aigua, de l’energia o la meteorologia. Entre elles, destaca un sistema de suport a la decisió (DSS) gratuït i accessible per a tots els actors involucrats en el desenvolupament de polítiques climàtiques.

La directora de Serveis d’Acció Climàtica a l’AMB, Ana Romero, va destacar que “des d’Icaria s’ha treballat de manera molt estreta amb actors rellevants en les polítiques climàtiques de cada regió mitjançant Comunitats de Pràctica”. “Gràcies a aquesta col·laboració, hem pogut conèixer i contribuir al desenvolupament de les eines des del principi. Esperem que puguin utilitzar-les per a la presa de decisions informades sobre polítiques d’adaptació de manera anticipada”.

Algunes mesures d’adaptació plantejades en el marc d’Icaria per a la reducció dels efectes de les pluges extremes són sistemes de drenatge sostenibles com teulades “verdes”, paviments porosos i zones de bio retenció en espais urbans per a la retenció i infiltració de l’aigua.

El projecte Icaria ha estat finançat pel programa Horizon Europe. A més dels socis prèviament esmentats, el seu consorci està format pel Centro Nacional de Investigación Científica Demokritos, Draxis Environmental, el Centro Nacional de Investigación y Desarrollo Tecnológico (ITI), la Fundación para la Investigación del Clima (FIC), l’Instituto Austríaco de Tecnología (AIT), l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), el Laboratorio Nacional de Ingeniería Civil (LNEC), la Regió de l’Egeu Meridional de Grècia, la Universitat d’Exeter, la Universitat de Nàpols Federico II i Verbund.